Que no t’aclofi l’infortuni. Respira encara una vegada mes, agafa i torna l’aire que ens trastorna, respira a fons, aguanta les muntanyes, els mars, els núvols, els deserts, has de col.laborar amb els éssers, tots som un risc que s’erigeix, una paraula. Tingues coratge, respira amb la galàxia i amb la serp, respira, respira un altra vegada, potser algun dia hi haurà plenitud, serenitat, bellesa. Lluís Solà

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La vida

Com em sento...