Què bé que tot això ho tinc! gràcies vida!



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La vida

 A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es tiomfa. A la vida s'aprèn, es creix, es descobreix, s'escriu, s' esborra i es reescriu una altra vegada; Es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprende que només m emportaré el q visc, vaig començar a viure el què em vull endur. Poesia Purepecha (Mèxic)
Més informació
 Avui estic desanimada…a la sessió a la Guttmann m han fet fer una petita caminada dreta…i he acabat fatal tot el dia…de fet, no puc dormir. Veig que amb això d estar dreta i desplaçar-me no milloro. M esperava més de mi. A la que pujo uuuuna miqueta el meu ritme normal (estar molt estirada) veig que perdo estabilitat corporal. Intento pensar que no tinc massa dolors. Però mira, avui estic fluixa. 
Més informació

Com em sento...

 Anys patint canvis en mi, dolors, sensacions vàries, pèrdua de memòria, de visió...sense raó o motiu aparent...Fins que et diuen què tens...en aquell moment, hi ha dos sentiments: satisfacció per fi, de saber el que tens i el xoc de saber que tens una malaltia greu i crònica a la que t'hi hauràs d'afrontar tota la vida. Però cada día és una batalla guanyada! Falta d ànims, voler estar estirada, prendre molts medicaments....no poder fer moltes coses que altres fan...I pensar que moltes de les persones que et veuen no t'entenen, perquè vas amb cadira de rodes però et pots posar dreta, a vegades camines una mica (tot i que et canses de seguida) però tornes a seure. I és que les malaties silencioses i invisibles existeixen! Els metges em diuen que aquesta malaltia és per sempre. Que no té cura. Però jo intento estar sempre el millor possible i ho provo tot mèdicament parlant. Un descans al llit una estona no em curarà però sí que m'ajudarà molt. Molts no entenen com és que...
Més informació