La vida

Un bon amic em va enviar un poema preciós sobre sons de la vida...em va dir que l'havia compost un poeta amic seu...llavors, jo, li vaig dir que quan vaig perdre la visió gaudia i percebia molt més els sons i que ara els sé valorar més...ell em va demanar que fes una llista amb els sons que m'agrada escoltar i li vaig enviar...llavors ell, li va passar al seu amic perquè els afegís al seu poema...m'ha fet una immensa il.lusió rebre el poema complert, també amb els meus sons (4ta estrofa) ;-) VENERO EL SO M’interessa el prodigi absolut de l’entorn sonor que m’acompanya, dia rere dia, quan escolto un poema, o el dic, o veig un espectacle, o el faig. La cullereta del tallat; el so de la caixa registradora; els grills d’Estellés a l’Orfeó. Però també el so de les tecles a l’Arabesque número u de Debussy; i la versió d’Isao Tomita que habitava el meu planeta imaginari; i els silencis als nocturns de Chopin on m’hauria agradat fer estada. I em captiva el moviment de la natura acariciada pel dolç oreig del vent; el tamborineig de les gotes sobre la terra o als finestrals de Campelles quan fa un xàfec; l’entrar i sortir de l’aire als meus pulmons; el tomb de la clau de casa que obre el recinte quan jo soc a dins; I el so del silenci com deien aquells dos; I gaudir-ho tot amb els ulls tancats mentre la meva ànima reposa. Adoro el xipolleig sobre la terra molla i l’aspirar de l’alenada que en faig; i el crepitar del foc a terra, més tard, mentre espeteguen espurnes al compàs dels dits del Frédéric. Sempre Chopin. I el grinyol de la Porta de l’Europa mentre sonava aquell fox-trot que ballàvem mig arronsats. I enmig de la recitació, el paper del caramel amorosament desembolicat i humanament desat al remat, que estampa una tensió més gran a les paraules. Jaume Belló