La vida

 

Afortunada d’haver nascut on he nascut

 

Anys patint canvis en mi, dolors, sensacions vàries, pèrdua de memòria, de visió...sense raó o motiu aparent...Fins que et diuen què tens...en aquell moment hi ha dos sentiments: satisfacció per fi, de saber el que tens i el xoc de saber que tens una malaltia greu i crònica a la que t'hi hauràs d'afrontar tota la vida. Tinc una malaltia minoritaria que es diu: Transtorn de l’Espectre de la Neuromielitis Òptica.

 

Falta d ànims, voler estar estirada, prendre molts medicaments....no poder fer moltes coses que altres fan...I pensar que moltes de les persones que et veuen no t'entenen, perquè vas amb cadira de rodes però et pots posar dreta, a vegades camines una mica (tot i que et canses de seguida) però tornes a seure.

 

I és que les malaties silencioses i invisibles existeixen!

 

Però el que realment m’ajuda molt a superar el meu dia dia i a viure’l amb alegria és que val, hi ha moltes coses que no puc fer, però també n’hi ha moltes que sí que les puc gaudir i cada dia intento disfrutar de cada instant que respiro.

 

També m’ajuda molt i hi penso molt en que hagués estat de mi si hagués nascut a algun altre lloc del món…hi ha infinitats de llocs on no hi ha la sanitat que hi ha aquí ni la possibilitat de fer tractaments, tampoc hi ha màquines, com aquí, que m’ajuden a desplaçar-me (com la cadira de rodes), o a reposar (com el llit), o cadires reclinables que aguantin el meu cap que em permeten menjar i estar asseguda més estona. La veritat és que la meva vida seria totalment diferent si hagués nascut a qualsevol dels llocs on Oxfam Intermón treballa.

 

No hem d’oblidar mai que som afortunadíssims per tot el que tenim. Per això penso, que no ens podem queixar mai, a pesar de les moltes coses negatives que ens passin. Podem: menjar cada dia, estudiar, anar al metge, fer el que volguem durant el nostre temps d’oci, viatjar...les notres necessitats bàsiques estan totalment cobertes! VISCA!!

 

Pensant en persones que no poden viure com nosaltres em fa valorar molt més de tot el que gaudeixo. I això també em fa sentir la necessitat que aquest món sigui molt més just i sostenible perquè el màxim de persones puguin viure el millor possible i patir menys amb els entrebancs que ens vagin sorgint a la vida.

 

Així que sentim-nos bé per haver tingut la sort de néixer on hem nascut i lluitem perquè cada vegada més persones tinguin la sort que nosaltres hem tingut.