Les coses més boniques de la vida no són coses. Són persones i llocs, records i imatges. Són sentiments i moments, somriures i rialles. Són els petits moments que t'omplen el cor i es queden amb tu per sempre.
Entrades
S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2026
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un bon amic em va enviar un poema preciós sobre sons de la vida...em va dir que l'havia compost un poeta amic seu...llavors, jo, li vaig dir que quan vaig perdre la visió gaudia i percebia molt més els sons i que ara els sé valorar més...ell em va demanar que fes una llista amb els sons que m'agrada escoltar i li vaig enviar...llavors ell, li va passar al seu amic perquè els afegís al seu poema...m'ha fet una immensa il.lusió rebre el poema complert, també amb els meus sons (4ta estrofa) ;-) VENERO EL SO M’interessa el prodigi absolut de l’entorn sonor que m’acompanya, dia rere dia, quan escolto un poema, o el dic, o veig un espectacle, o el faig. La cullereta del tallat; el so de la caixa registradora; els grills d’Estellés a l’Orfeó. Però també el so de les tecles a l’Arabesque número u de Debussy; i la versió d’Isao Tomita que habitava el meu planeta imaginari; i els silencis als nocturns de Chopin on m’hauria agradat fer estada. I em captiva el moviment...