Gaudir dels petits plaers

M'agrada molt poder ser feliç només veient, contemplant, sentint...com el meu marit i la meva filla són feliços fent activitats, tasques o esports, que jo ja no puc fer. Em sento molt afortunada d'aquest fet, perquè és ben cert. Gràcies vida per donar-me aquest privilegi i el saber estar mentre ells fan...

Ma mare em deia: ‘La única cosa que perdura, que ens alegra i ens dona l’alegria d’ haver viscut són les relacions humanes. La gent que hem estimat i que és el seu record el que perdura, ens dona la força necessària per seguir vivint .’

  “Molta gent petita, a llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món”. Eduardo Galeano

  Afortunada d’haver nascut on he nascut   Anys patint canvis en mi, dolors, sensacions vàries, pèrdua de memòria, de visió...sense raó o motiu aparent...Fins que et diuen què tens...en aquell moment hi ha dos sentiments: satisfacció per fi, de saber el que tens i el xoc de saber que tens una malaltia greu i crònica a la que t'hi hauràs d'afrontar tota la vida. Tinc una malaltia minoritaria que es diu: Transtorn de l’Espectre de la Neuromielitis Òptica.   Falta d ànims, voler estar estirada, prendre molts medicaments....no poder fer moltes coses que altres fan...I pensar que moltes de les persones que et veuen no t'entenen, perquè vas amb cadira de rodes però et pots posar dreta, a vegades camines una mica (tot i que et canses de seguida) però tornes a seure.   I és que les malaties silencioses i invisibles existeixen!   Però el que realment m’ajuda molt a superar el meu dia dia i a viure’l amb alegria és que val, hi ha moltes coses que no puc fe...

 Resiliència (del llatí resilire): acceptar el dolor, aprendre d ell i seguir endavant amb virtut. No queixar-se, no rendir-se només enfortir-se.