Ni tu ni jo ens buscàvem, Kitus, vas arribar sense més i et vas convertir en la més meravellosa casualitat de la meva vida. Gràcies per ser-hi sempre i a pesar de tot…
Aladí
Ahir vaig anar a veure Aladí, a un centre cultural del barri on la meva filla fa teatre. Ella actuava! Em va fer tant feliç veure-la gaudir damunt de l escenari! Gràcies BONICA!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada