Gaudir dels petits plaers

Us mostro aquest vídeo que vaig fer per l'Associació Española de la meva malaltia la Neuromielitis Òptica) explicant la meva malaltia.  

 La meva neuròloga explicant la meva malaltia: https://youtu.be/LHyGaFJwcRk?feature=shared

 Les persones felices, no són felices perquè ho tenen tot, ho són perquè van desenvolupar la capacitat de veure totes les coses bones que passen.

 A la vida ni es guanya ni es perd, ni es fracassa ni es tiomfa. A la vida s'aprèn, es creix, es descobreix, s'escriu, s' esborra i es reescriu una altra vegada; Es fila, es desfila i es torna a filar. El dia que vaig comprende que només m emportaré el q visc, vaig començar a viure el què em vull endur. Poesia Purepecha (Mèxic)

 Anys patint canvis en mi, dolors, sensacions vàries, pèrdua de memòria, de visió...sense raó o motiu aparent...Fins que et diuen què tens...en aquell moment, hi ha dos sentiments: satisfacció per fi, de saber el que tens i el xoc de saber que tens una malaltia greu i crònica a la que t'hi hauràs d'afrontar tota la vida. Però cada día és una batalla guanyada! Falta d ànims, voler estar estirada, prendre molts medicaments....no poder fer moltes coses que altres fan...I pensar que moltes de les persones que et veuen no t'entenen, perquè vas amb cadira de rodes però et pots posar dreta, a vegades camines una mica (tot i que et canses de seguida) però tornes a seure. I és que les malaties silencioses i invisibles existeixen! Els metges em diuen que aquesta malaltia és per sempre. Que no té cura. Però jo intento estar sempre el millor possible i ho provo tot mèdicament parlant. Un descans al llit una estona no em curarà però sí que m'ajudarà molt. Molts no entenen com és que...

"Gaudir de petits plaers" és un blog personal on vull anar compartint petits i bonics àmbits de la meva vida. Una vida marcada per la salut. Primer el meu pare, en Pepo, que va morir d'una ELA quan tenia 48 anys, després la mare, la Míriam, que va morir d'un càncer als 57 però que mentre el vivia, em va ensenyar moltes coses que m'han servit molt a la vida...i jo, que des del 2003 tinc una malaltia rara que es diu: Transtorn de l'Espectre de la Neuromielits Òptica. A pesar de totes les meves circumstàncies de vida, sóc feliç. Perquè he après a veure les múltiples coses boniques que tinc a la vida. Gaudeixo d'aquestes al màxim i les valoro.